La plaça Lluís Companys és una de les culpables d'aquesta estima per el nostre poble.

Allà, any enrere, es produeix un explosió de sentiments, un orgasme de felicitat contagiosa que envaeix a tots els presents.

Després de una espera interminable, gegants, trabucaires, castellers i totes les entitats arriben per oferir-nos un ball celestial.

Aquest ball és rebut amb entusiasme, amb bogeria en algun cas, però amb una mica de respecte. Allà els diables ballen amb el foc a ritme de timbals que retronen a les orelles i al pit, els castellers erigeixen una torre que quasi toca el cel, i tot això sota l'atenta la mirada del colossal campanar.

El ball et deixa emportar, i tot el poble acaba ballant a ritme de pólvora i percussió.

I he de dir que estic molt agraïda a ella, perquè sempre que he passat pel seu costat m'ha fet sonriure i recordar moments que mai ningú podra tornar a viure, moment únics i meravellosos que sempre em faran tornar a un passat que mai oblidaré

HISTORIES DE CARRUATGES

Encara avui dia, quan hi passo al costat del palau Falguera, recordo les paraules de la meva mare passejant per els voltants "les terres d'aquest palau arribaven fins al riu!"

Generació a generació, els avis han contat histories i anècdotes d'aquest palau, mentre els nebots se'ls escoltaven bocabadats.

Histories de Carruatges que entraven i sortien, de les personalitats que allà han gaudit d'un Paradís, i narraven amb pena no poder haver-ho gaudit ells....

Cada tarda desprès de menjar, m'aproximo al parc dels voltants del palau Falguera, i intento esbrinar totes les histories que aquelles estàtues, aquells arbres i aquelles Parets guarden amb un secretisme immens, per tal de poder explicar als meus nebots, tot el que aquell palau significa per l'historia del nostre poble...

UN SILENCI, UNA NOVA HISTÒRIA

Un pulmó al mig del poble, una visió enrere el temps, una sensació de misteri i tranquil·litat ronda aquest parc.El parc Nadal ha vist com els joves es feien grans, com a nascut i a mort un amor adolescent, com han jugat els nens a les seves entranyes. Els seus arbres, sovint ocupat per coloms i mussols, son el clar exemple del creixement de Sant Feliu. Des de allà dalt, han vist la transformació, han viscut guerres i felicitats d'aquest el nostre poble.

I sempre des de un segon terme, deixant que els que viuen aquí, vagin escrivint l'historia i les històries que envolta aquest lloc.

I quan arriba el vespre, i les portes del parc es tanquen, tot queda en un profund silenci per escriure un nou capítol a l'historia de Sant Feliu de Llobregat...

UN NOU NADAL PLE DE FELICITAT

En aquestes dates, es un plaer poder caminar tranquil·lament per un dels llocs mes importants de Sant Feliu.

Quan encara avuí passejo per la carretera Laurea Miro, m'invaiex la màgia del nadal.

La gent que hi passa aquests dies per aquí, desprèn una il·lusió comparable a la d'un nen veien la cabalgata dels Reis Mags.

Envoltats per unes llums alegres, la multitud camina ràpidament però sense perdre l'alegria i la il·lusió.

Es detenen als aparadors, parlen ràpidament i s'acomiaden desitjant un bon nadal i un prosper any nou, a ells i a les famílies, per si l'estrès d'aquests dies fa que no es tornin a veure.

Però un cop mes, la diada de reis fa sortir a tot el poble al carrer, i sota una pluja de caramels, llums i confetis, grans i petits tornen a trobar-se, a omplir de felicitat i fantasia la nostre població: Sant Feliu de Llobregat.

UN ANTÍDOT CONTRA EL TEMPS

Els anys han evolucionat el que durant molt de temps va ser el veritable centre del poble. La plaça de la vila era l'essència de Sant Feliu, hi ho segueix sent. Avui dia, quan la mainada surt de l'escola tenen un temps per jugar a ser grans.

La mateixa plaça, custodiada per l'ajuntament i la catedral de Sant Llorenç, a viscut totes les històries que la nostra ment d'infant ha creat allà dins. Ha vist com les nenes somiaven ser dones, o com els nens jugaven a ser grans futbolistes.

La plaça sempre ha estat a punt per qualsevol festa; s'ha banyat d'escuma, a viscut dins d'un infern quan les besties i els diables decidien envair Sant Feliu amb el seu foc de les tenebres, a rebut visites de les seves Majestats els Reis Mags, així com de l'estimat Carnestoltes i el seu seguit de adoradors.

Passejar per la plaça es el meu antídot contra el temps, un temps que es va esgotant, però que no esborra cap dels records que hi guardo d'aquesta plaça i de tot el poble.

UN LLOC EMBLEMÀTIC

La xicalla corretejant entre els arbres, les mares vigilant de que els infants no prenguin mal, la gent gran dialogant en qualsevol dels bancs...

Encara que d'una manera diferent a com la vaig conèixer, la rambla no ha deixat de tenir aquella sensació de vida que desprèn en cada moment.

De nit, de dia, a qualsevol hora és un lloc emblemàtic i que t'omple d'energia.
A l'estiu, la rambla es plena de gent que passeja, grans i menuts, joves i no tan joves, ofereixen a aquest lloc un vigor únic.

A la tardor, quan es cobreix d'una catifa de fulles seques que cauen dels arbres, els majors aprofiten asseguts als bancs de fusta els últims llamps de sol que es colen entre els arbres nus.
Un lloc amb molta història, amb moltes històries, de la qual formem part tots els santfeliuencs...

LA MATEIXA SENSACIÓ

Dins del mercat es respira alegria. La mateixa alegria, la mateixa sensació de vida que vaig sentir quan vaig entrar per primer cop de la má de la meva mare. El soroll ambiental es fonia amb la barreja d'olors que procedia de cada racó del mercat.

La cridòria de la gent que allà es reunia retronaba per totes les parets d'aquell edifici tan singular.

Era el punt de reunió de tot el poble, allà es parlaba de qualsevol cosa, perquè qualsevol cosa dins del mercat era d'interés.

Avuí dia, encara m'agrada anar-hi, i escoltar el brogit de tota aquella gent, procedent d'unes parets que el pas dels anys, com en el meu cas, no han fet callar...

UN PENSAMENT...

Un cop més he mirat pel finestral del menjador. He vist com les mares treien als seus fills al carrer, uniformats amb un mocador vermell al coll, mentre incrèduls miren les besties i als gegants. Les mateixes que han sorprès a milers d'infants, que com jo, han viscut i han crescut a Sant Feliu de Llobregat.

Cada racó, cada lloc d'aquest estimat poble, a crescut amb mi. Ell a vist com em feia gran, de la mateixa manera que jo veig com ell va creixent.

La meva passió per el poble ha fet que el sentís com un amant, com un ser diví que hem regalava amb cada instant dins d'ell un petit tros de cel.

Ara, arribats a aquest moment, sento que l'hi he de tornar tots els bons moments que m'ha fet passar, tota una vida que he viscut.