UN PENSAMENT...

Un cop més he mirat pel finestral del menjador. He vist com les mares treien als seus fills al carrer, uniformats amb un mocador vermell al coll, mentre incrèduls miren les besties i als gegants. Les mateixes que han sorprès a milers d'infants, que com jo, han viscut i han crescut a Sant Feliu de Llobregat.

Cada racó, cada lloc d'aquest estimat poble, a crescut amb mi. Ell a vist com em feia gran, de la mateixa manera que jo veig com ell va creixent.

La meva passió per el poble ha fet que el sentís com un amant, com un ser diví que hem regalava amb cada instant dins d'ell un petit tros de cel.

Ara, arribats a aquest moment, sento que l'hi he de tornar tots els bons moments que m'ha fet passar, tota una vida que he viscut.