Dins del mercat es respira alegria. La mateixa alegria, la mateixa sensació de vida que vaig sentir quan vaig entrar per primer cop de la má de la meva mare. El soroll ambiental es fonia amb la barreja d'olors que procedia de cada racó del mercat. La cridòria de la gent que allà es reunia retronaba per totes les parets d'aquell edifici tan singular.
Era el punt de reunió de tot el poble, allà es parlaba de qualsevol cosa, perquè qualsevol cosa dins del mercat era d'interés.
Avuí dia, encara m'agrada anar-hi, i escoltar el brogit de tota aquella gent, procedent d'unes parets que el pas dels anys, com en el meu cas, no han fet callar...
No hay comentarios:
Publicar un comentario