La xicalla corretejant entre els arbres, les mares vigilant de que els infants no prenguin mal, la gent gran dialogant en qualsevol dels bancs...Encara que d'una manera diferent a com la vaig conèixer, la rambla no ha deixat de tenir aquella sensació de vida que desprèn en cada moment.
De nit, de dia, a qualsevol hora és un lloc emblemàtic i que t'omple d'energia.
A l'estiu, la rambla es plena de gent que passeja, grans i menuts, joves i no tan joves, ofereixen a aquest lloc un vigor únic.
A la tardor, quan es cobreix d'una catifa de fulles seques que cauen dels arbres, els majors aprofiten asseguts als bancs de fusta els últims llamps de sol que es colen entre els arbres nus.
Un lloc amb molta història, amb moltes històries, de la qual formem part tots els santfeliuencs...
No hay comentarios:
Publicar un comentario