Els anys han evolucionat el que durant molt de temps va ser el veritable centre del poble. La plaça de la vila era l'essència de Sant Feliu, hi ho segueix sent. Avui dia, quan la mainada surt de l'escola tenen un temps per jugar a ser grans. La mateixa plaça, custodiada per l'ajuntament i la catedral de Sant Llorenç, a viscut totes les històries que la nostra ment d'infant ha creat allà dins. Ha vist com les nenes somiaven ser dones, o com els nens jugaven a ser grans futbolistes.
La plaça sempre ha estat a punt per qualsevol festa; s'ha banyat d'escuma, a viscut dins d'un infern quan les besties i els diables decidien envair Sant Feliu amb el seu foc de les tenebres, a rebut visites de les seves Majestats els Reis Mags, així com de l'estimat Carnestoltes i el seu seguit de adoradors.
Passejar per la plaça es el meu antídot contra el temps, un temps que es va esgotant, però que no esborra cap dels records que hi guardo d'aquesta plaça i de tot el poble.
2 comentarios:
Oleeeee alba!!! esto si k es un blog!!!!! Visca el nostre estimat poblet de 20000 habitants si fa no fa!! un petunet mol gros y molta sort Blogera!!
Llàstima que l'hagin destrossat en la plaça cutre saltxitxera que tenim ara... amb aquella espècie de monument tant i tant original ( per mi no deixa de ser com una alabança a les neveres )
En fi.... sisi Brillant Blog, moltes felicitats a l'autora, malauradament però haurem de viure de records, recordarem sempre com n'era de maco el nostre poble i com l'han arribat a destrossar... i ara a contaminar-lo sia dit!!
Publicar un comentario